Campanya de Càritas Diocesana de Nadal: TOTS TENIM UN ÀNGEL

Càritas llança la seva Campanya de Nadal sota el lema
«Tots tenim un àngel, especialment per Nadal»

Sota el suggerent lema “Tots tenim un àngel, especialment per Nadal“, Càritas llança la seva Campanya de Nadal 2019 amb l’objectiu de mobilitzar les comunitats cristianes ia tota la ciutadania a actuar davant les circumstàncies de precarietat i solitud de les persones més vulnerables, sent capaços de despertar a aquest àngel que tots portem dins, capaç de commoure i sentir el dolor i el sofriment dels altres.

Àngels que es mobilitzen i col·laboren

Aquesta crida a l’acció concreta a ser àngels que es mobilitzen per protegir, servir, estimar i defensar la dignitat dels més pobres i vulnerables pretén, a més, ampliar la base social de donants de Càritas. Per a això, la Campanya de Nadal convida a sumar-se a la legió de missatgers de solidaritat que, bé com a donants o com a voluntaris, sostenen les accions que les 70 Càritas Diocesanes de tot Espanya duen a terme per acompanyar a 2,7 milions de persones desfavorides dins i fora del nostre país.

Tots aquests àngels que són capaços de commoure, de sentir el dolor i el sofriment dels que tenen la seva dignitat més maltractada són responsables, per exemple, que en l’últim any la Confederació Càritas a Espanya hi hagi pogut destinar 258 milions d’euros de fons procedents de donacions privades als seus diferents programes socials.

Els nous pessebres oblidats

En aquest temps de Nadal, Càritas posa el focus en la vigència de l’passatge evangèlic de la Nativitat que s’encarna en aquells que segueixen naixent en pessebres oblidats en tots els racons de món, de les nostres pròpies parròquies, de cada barri, i de tots els pobles i ciutats.

La nostra és una societat sempre necessitada d’escolta, de tendresa, d’acompanyament. Cada un hem sentit alguna vegada a prop a algú especial, que en un moment difícil o decisiu de la seva vida li ha fet sentir comprès o acompanyat. I tots hem tingut un àngel, que ens ha ajudat a recuperar l’esperança, a dissipar les incerteses i permetran traspassar els nostres límits i fronteres.

Tots portem dins aquest àngel capaç de commoure, de sentir el dolor i el sofriment dels altres, d’apropar-se aquells entre els que va triar néixer Jesús en un estable de Betlem: els més pobres, els descartats, els que viuen als marges de els camins.

Són aquestes persones fràgils i vulnerables, excloses de tots els models socials que han recorregut la història, els preferits de Déu per anunciar la salvació. Parlem de les famílies desnonades, les dones, maltractades, les persones sense llar, els immigrants que estan lluny dels seus països d’origen, les víctimes del tràfic de persones, els ancians sols, els malalts més febles i dependents, els aturats i els treballadors pobres, els nens desprotegits o els joves sense expectatives de futur.

Ells i elles ens exhorten a ser àngels acollidors i sensibles a l’amor, aquest ingredient que és capaç de transformar el cor i canviar aquests models de vida que els deshumanitzen i els expulsen.

Àngels per revertir la «societat desvinculada»

En un escenari social caracteritzat, com alerta el VIII Informe FOESSA presentat el juny passat, per una societat cada vegada més desvinculada i afligida de certa “fatiga de la solidaritat”, la proposta d’activar aquest àngel individual que portem dins pot ajudar a aconseguir que les persones, immerses en un món que promou l’individualisme, es converteixin en una comunitat autènticament acollidora que faciliti el ple accés i la participació dels més vulnerables.

Com àngels individuals que surten a la trobada, a la protecció i a l’escolta de l’altre, podem exercir un lideratge social, que, encara que a petita escala, actuï de baix a dalt per construir una comunitat acollidora que permeti re-vincular-nos.

Àngels que «comparteixen el camí»

La crida a ser àngels de la Campanya de Càritas enllaça de ple amb la proposta que planteja el president de Càritas Internationalis, cardenal Luis Antonio Tagle, en el seu missatge per l’Advent per compartir el viatge amb els refugiats i migrants, aquestes Sagrades Famílies del nostre temps, que protagonitzen la seva particular fugida a Egipte en moltes regions de l’món.

“En aquest Advent -escriu el cardenal-, me’n recordo també de tot el que la Sagrada Família té en comú amb les persones que es desplacen avui dia. En alguns casos, algú els va dir que deixessin les seves cases, en altres es van trobar sense habitació a l’hostal i sense seguretat, ni protecció. Altres tenen un nadó que neix lluny de casa i de la família “.

Dins de la xarxa mundial de Càritas Internationalis, són milions les persones que, com recorda Tagle, exerceixen el seu paper d’àngels “acollint i protegint als migrants i refugiats, compartint el viatge, caminant amb els més vulnerables”.

Àngels que «miren la realitat amb profunditat»

Comprometre a l’acció de Càritas vol dir, també, en aquest temps d’Advent, “tornar a Jesús, portador de Bona Notícia per a un món que desespera”. Ens ho recorda Vicent Martín Muñoz, delegat episcopal de Càritas Espanyola, en la seva reflexió per a aquest temps litúrgic i el contingut remet directament a l’objectiu de la Campanya de Nadal.

Perquè la invitació de Càritas a ser àngels “ens convoca profèticament a saber mirar la realitat amb profunditat, amb ulls de fe i cor afectat”. “Necessitem conèixer la realitat, analitzar-la, escoltar-la per comprendre-la i transformar-la”, assenyala Vicente Muñoz. “Necessitem fer pedagogia de la compassió transgressora, que camina de la mà de la indignació, davant el sofriment injust i evitable, i pedagogia de l’esperança per alleujar la desesperança de tantes persones que suporten el pes de la seva situació i acompanyar-los en l’assoliment de seus drets, “.

I és que si tots tenim un àngel, especialment per Nadal, a les nostres mans està respondre a la crida a “sembrar esperança, oferint camins nous de vida, empenyent i il·luminant, enmig de tantes foscors”. Aquest l’àngel que, en paraules de l’delegat de Càritas, està tant “en molts gestos de persones samaritanes” com “en la capacitat d’alegria, de resistència i de solidaritat de tants empobrits que lluiten dia a dia amb dignitat, i en nosaltres quan anem descobrint el seu rostre desfigurat pel dolor en el germà, deixant-nos afectar i traient el millor de nosaltres mateixos “