Conduir i conduir-se bé

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

El primer diumenge de juliol celebrem a l’Església la Jornada de Responsabilitat del Tràfic. Certament la primera setmana de juliol acostuma a produir-se un increment important de circulació a les carreteres i autopistes a causa del començament de les vacances per a una bona part dels ciutadans. Si bé és cert que aquest augment es manté durant tot l’estiu. I no podem oblidar els qui surten a la carretera durant tot l’any per raons de treball.

El verb conduir ve del llatí conducere.  Entre els diferents significats que ens ofereix el diccionari podem seleccionar-ne dos: un que té un sentit que es pot aplicar fàcilment a les vies públiques i a les carreteres – “guiar un vehicle automòbil “ – i un altre que es refereix a les actituds amb que ens movem per la vida: en la forma reflexiva –conduir-se- equival a “manejar-se, portar-se, procedir d’una manera determinada, bé o malament”. Seguint aquesta reflexió es lamentable, doncs, que per una imprudència nostra posem en perill la integritat física – i la vida mateixa, en alguns casos- dels altres.

L’objectiu d’aquesta jornada és educatiu: convidar els  conductors a comportar-se, és a dir, a portar-se bé. En aquest Any Sant de la Misericòrdia aquesta jornada constitueix una invitació  a exercir la cortesia en la vida pública i en les vies de circulació, a circular bé, conductors i vianants, a ajudar-nos els uns als altres a ser correctes, per tal d’evitar mals més grans: és a dir, accidents.

La cortesia –el que anomenem “urbanitat”- és també una forma de viure la caritat i la misericòrdia. Tenir urbanitat és conduir-se amb atenció amb bons modes i amb bones maneres. Això és d’una gran importància en l’educació vial i ho és per a tots. Tractem els altres tal com ens agrada que ells ens tractin a nosaltres. “tot allò que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells; que en això consisteixen la Llei i els Profetes” (Mateu 7,12). No ens oblidem mai tampoc de la paciència, de l’autocontrol i del bon humor.

Procurem complir escrupolosament les disposicions legals i els avisos per a una circulació  segura – els senyals de tràfic- que tenen la seva raó de ser i són fruit de l’experiència, a vegades dolorosa, quan s’han produït accidents. Fins i tot els qui surten –o sortim- a la carretera circumstancialment, hem d’imitar la correcció que es reconeix en els professionals del volant, les persones que -a ciutat o a la carretera- es guanyen la vida exercint la conducció de vehicles, cosa que ,com se sap, aporta una valuosa contribució al benestar general de la societat.

Per a acabar, permeteu-me una recomanació: és bo fer una breu pregària, personal o familiar, quan emprenem un viatge. Pot ser una Avemaria, o un “Anem en pau, en el nom de Crist. Amén”. O la invocació clàssica: “El nostre auxili és el nom del Senyor, que ha fet el cel i la terra” O aquesta altra que copio d’un devocionari: “Que el Senyor, omnipotent i misericordiós ens dirigeixi pel camí de la pau i de la prosperitat. I que l’arcàngel Sant Rafael i Sant Cristòfor –que aviat celebrarem- ens acompanyin en el viatge perquè puguem tornar a casa nostra amb pau, amb salut i amb goig”.

+ Josep Àngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa