Tornar a la vida quotidiana (12/01/2020)

Tornar a la vida quotidiana (12/01/2020)

 

Amb la celebració aquest diumenge de la festa del baptisme del Senyor conclou el temps litúrgic de Nadal. Avui contemplem com Jesús es posa a la fila dels que s'acostaven a la vora del riu Jordà per rebre el baptisme de conversió de Joan Baptista. El text evangèlic ens mostra la trobada entre el que prepara els camins del Messies i Aquell que és el veritable camí de la vida, que acompleix les profecies i expectatives del poble de Déu.

Per a nosaltres aquesta festa ens recorda el baptisme que hem rebut i que ens ha incorporat a Crist per la misericòrdia del Pare, fent-nos temples de l'Esperit Sant i membres de l'Església, el Cos de Crist. En el baptisme cadascú ha rebut la crida a la santedat, a viure com a fills de Déu, i a l'apostolat, és a dir, a l'evangelització enmig del nostre món, tan necessitat de l'amor de Déu, i a ser membres d'una Església que surt a l’encontre de cada persona, com hem proposat en el nostre pla pastoral diocesà.

El papa Francesc, en la seva carta apostòlica Admirabile signum, sobre el significat i el valor del pessebre, ens diu que: contemplant aquesta escena al pessebre, som convidats a reflexionar sobre la responsabilitat de cada cristià com a evangelitzador. Cada un de nosaltres es fa portador de la Bona Notícia amb els que troba, testimoniant amb accions concretes de misericòrdia l'alegria d'haver trobat Jesús i el seu amor (n. 9).

Jesús el Senyor ens envia també a cada un de nosaltres a proclamar l'evangeli per tot el món i ens fa testimonis seus. En l'actualitat, quan parlem de testimoni no ens referim únicament al testimoni de paraula sinó també al testimoni de vida. Sant Pau VI, en la seva carta apostòlica Evangelii Nuntiandi va destacar la importància d'aquest testimoni i afirmava que la bona nova ha de ser proclamada en primer lloc mitjançant el testimoni. El testimoni de vida és una responsabilitat de cada batejat, com a membre de l'Església, i de tota l'Església com a comunitat de batejats. Un testimoni que s'ha de donar en el propi ambient a través de la comprensió, la proximitat, la solidaritat amb les causes més nobles, l'actitud de servei, la fe i l'esperança més enllà del que és visible.

Un testimoni que som cridats a donar amb veritable entusiasme evangelitzador. L'entusiasme és un sentiment d'exaltació produït per l'admiració d'algú o alguna cosa, i es manifesta en la manera tant de parlar com d'actuar. La persona entusiasta veu possible canviar les coses, la seva pròpia realitat, el món sencer. La persona veritablement entusiasta és la que actua i parla moguda per Déu. L'entusiasme evangelitzador és una característica de l'apòstol, que impregna tota la seva existència i es projecta sobre la vida de les persones. És l'entusiasme per la salvació dels germans que fa lliurar-se en cos i ànima a la missió sense pensar en un mateix.

Si amb la festa del Baptisme del Senyor acaba el temps de Nadal, això vol dir que reprenem les nostres activitats quotidianes a la feina, en l'estudi, etc. Demano a Déu doncs que ens concedeixi a tots ser veritables testimonis de l'Evangeli enmig dels nostres ambients quotidians, amb entusiasme, amb l'alegria d'aquells que hem celebrat aquests dies el naixement del Fill de Déu amb el qual comença la nostra salvació.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical 12/01/2020