Tres nous preveres al final de l’Any Sant

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

L’Any Sant de la Misericòrdia arriba al seu terme. Amb l’any litúrgic acaba també l’any jubilar. Així ho va preveure el papa Francesc quan el va proclamar. Començà el 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció i es clou en la solemnitat de Jesucrist Rei de tot el món, el 20 de novembre de 2016, deia la butlla de convocatòria. En la seva cloenda  amb sentiments de gratitud a Déu per haver-nos concedit aquest temps extraordinari de gràcia. El Sant Pare parla d’un “pròxim futur” sobre el qual expressa un desig vehement: que, amb el compromís de tots, els anys propers estiguin impregnats de misericòrdia; que l’Església sigui oberta, cordial, samaritana, que sigui signe de la bondat i la tendresa de Déu.

Què podem dir com a balanç d’aquest Jubileu i com a projecció de futur? En primer lloc, recordar la força significativa de la imatge que el Sant Pare va fer servir en afirmar que “la misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Església”. En conseqüència, tota l’acció pastoral ha d’estar revestida de misericòrdia. Més encara, la mateixa credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. També el lema apunta a allò essencial i s’inspira en l’ensenyament directe de Jesús: Misericordiosos com el Pare. Som conscients que per a ser misericordiosos amb els altres, abans hem d’experimentar el perdó i la misericòrdia de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. També és necessari recuperar el silenci, la pregària, la meditació de la Paraula de Déu, la vivència dels sagraments. És així com podem contemplar la misericòrdia de Déu i assumir-la com a estil de vida.

En la celebració del Jubileu hi ha tingut un lloc destacat les anomenades “obres de misericòrdia”, les set corporals i les set espirituals, catorze en total. Diversos llibres, entre nosaltres, les han comentat, convidant-nos a viure-les. Donem gràcies a Déu per tots aquells que les han viscudes i les segueixen vivint, és a dir, segueixen practicant-les. Crec que el Jubileu ha calat molt en el nostre Poble de Déu. El sentit de la fe (sensus fidei) és una realitat, i és com les antenes que té el poble fidel per a sintonitzar amb el que li ensenyen els seus pastors, inspirant-se en la Paraula de Déu i en la Tradició de l’Església.

Un signe peculiar i una acció imprescindible de l’Any Sant ha estat també la peregrinació. La peregrinació material i externa que és com una imatge del camí que cada ésser humà recorre en la seva vida. Perquè la existència humana no deixa de ser com una peregrinació vers la meta final, entreteixida per petites peregrinacions. En aquest sentit, la nostra diòcesi ha estat activa al llarg de l’Any Jubilar. Nombroses parròquies, comunitats i grups han peregrinat als santuaris declarats jubilars aquí i a d’altres llocs. A nivell diocesà s’han realitzat tres peregrinacions: a Terra Santa, a Polònia on es troba el Santuari de la Divina Misericòrdia, i a Roma. Els joves també varen tenir la seva peregrinació especial en la Jornada Mundial de la Joventut. A totes elles l’actitud era de conversió personal, obrint el cor per a ser abraçats per la misericòrdia de Déu i per a ser testimonis de la seva misericòrdia en els nostres ambients.

Avui, en aquesta cloenda de l’Any Sant a Roma, és un dia de festa gran a la nostra diòcesi també per un altre motiu: aquesta tarda imposaré les mans a tres diaques del nostre Seminari Diocesà que rebran l’ordenació presbiteral: Rubén García, Eduard Martínez i Eduard Pire. Cridats a ser especialment ministres testimonis de la misericòrdia de Déu. Que Maria, Mare de la Misericòrdia els guiï i els acompanyi sempre.

+ JosepÀngel Saiz Meneses Bisbe de Terrassa

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa