Visita de les relíquies de Santa Bernardette a la diòcesi (03/11/19)

Aneu Mar Endins

Visita de les relíquies de Santa Bernardette a la diòcesi (03/11/19)

 Un dels moments més entranyables per mi cada vegada que tinc ocasió de presidir la peregrinació de malalts a Lourdes és poder estar a la gruta de Masabielle, celebrant l’Eucaristia primer i saludant després un per un a cada un dels malalts i els seus acompanyants, interessant-me per les seves vides i les situacions que pateixen. Allà, justament en aquell indret del pirineu francès, en aquella cova, una noia jove, va tenir un encontre especial amb la Mare de Déu a través de diverses aparicions entre els dies 11 de febrer i 16 de juliol de 1858.

Al llarg de les diverses aparicions aquella “Dama vestida de blanc”, com l’anomenava Bernardette, li confià diversos missatges que ella va transmetre primer a la família i seguidament als conciutadans d’aquell petit poble. Aquell missatge ressona encara entre nosaltres i ens ajuda a viure el seguiment de Jesucrist. El 18 de febrer li digué: No et prometo la felicitat d’aquest món però sí la de l’altre. Més endavant li confià: Penitència, penitència, penitència, i encara: Prega a Déu pels pecadors. El dia 2 de març recollí: Vés i digues als sacerdots que es construeixi aquí una capella i que es vingui en processó. Finalment el 25 de març aquella  senyora s’identificà: Jo sóc la Immaculada Concepció.

Les aparicions de la Mare de Déu recordaven alguns dels elements essencials de la nostra fe com són la pregària en la vida de cada creient i especialment la pregària d’intercessió pels altres per no ser autoreferencials com ens diria el papa Francesc; la penitència per viure la gràcia de Déu que ens purifica dels pecats i ens ajuda a portar un estil de vida més auster i solidari amb els més necessitats; la peregrinació als llocs sants com a manera de viure la nostra vida de forma itinerant, i finalment el sentit eclesial de la nostra fe que ens fa aplegar-nos en capelles i temples per celebrar l’amor i la misericòrdia de Déu.

Aquest missatge ha calat en el poble cristià, i des de finals del segle XIX són innombrables els devots que peregrinen a Lourdes. Allà experimenten la presència de Déu que reconforta en la malaltia i enmig de les dificultats de la vida, així com també la vida de l’Església a través de la celebració dels sagraments i l’exercici de la caritat amb els més febles i necessitats i el seu acompanyament espiritual i humà. L’any vinent, a l’estiu, precisament jo finc  previst peregrinar-hi també amb els joves de la diòcesi.

Aquest cap de setmana tenim la oportunitat de venerar les relíquies d’aquella jove que rebé el missatge de Lourdes, una noia sense gaire cultura que es trobava en aquells moments recollint uns branquillons per ajudar la seva família, que vivia pobrament. Venerar les seves relíquies ens ajuda a donar gràcies a Déu perquè continua manifestant-se entre nosaltres a través de les mediacions humanes més senzilles. Ens ajuda a la vegada a intensificar la nostra devoció a la Mare de Déu, font de la veritable Salut, que ens porta sempre a Jesucrist. I ens fa sentir-nos membres de l’Església, sortint a l’encontre de tota persona, i especialment dels malalts, dels febles, dels necessitats, per tal d’ajudar-los a viure des de la fe les situacions de la vida.

Vull en acabar agrair la tasca i dedicació de tantes persones que com a hospitalaris acompanyen els malalts i propicien d’aquesta manera que puguin peregrinar a aquella gruta tant especial.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa

Contingut relacionat

Carta Dominical 03/11/2019